Skip to main content

El municipi

El municipi de Santa Eulària des Riu té una extensió de 153,48 km2 (el 22 % de tota l'illa d'Eivissa) i una població (2025) de 42.479 habitants (el 26 % del total insular).

El terme municipal inclou diversos illots, d’entre els quals Tagomago és el de més extensió i també és el situat més a l'est de l'arxipèlag pitiús. El segueixen l'illa Llarga, l'illa Redona i l'illa des Canar.

Santa Eulària des Riu limita al nord amb el municipi de Sant Joan de Labritja, a l'oest amb el de Sant Antoni de Portmany i al sud amb el d'Eivissa.

El seu territori s'organitza o divideix en cinc pobles que coincideixen amb els termes parroquials: Sant Carles de Peralta, Santa Eulària des Riu, Santa Gertrudis de Fruitera, Jesús i es Puig d'en Valls.

Nom i símbols

El nom del municipi prové de la santa màrtir barcelonesa Eulàlia, morta l'any 303. El topònim Santa Eulàlia es documenta a Eivissa per primera vegada el 1243. Aquest fet indica l'existència d'una capella posada sota la seua advocació només vuit anys després de la conquesta catalana de l'illa.

Ja al segle XX i d'acord amb aquesta antiga devoció a santa Eulàlia, el municipi va prendre com a símbol heràldic la creu en forma d'aspa en què segons la tradició va ser martiritzada. Així, l'escut municipal actual té forma de pell de brau acabat en punta sobre pergamí; és tallat i l'aspa se situa a la part superior sobre fons de sinople (verd), mentre que a la part inferior hi ha les quatre barres de gules (vermell) sobre fons d'or (groc) de la Corona d'Aragó.

Per la seua banda, l'escut de la parròquia representa, almenys des del segle XIX, la santa amb els atributs de l'aspa i la palma del martiri.

La creació de l'actual municipi de Santa Eulària des Riu prové de la reforma provincial d’Espanya de 1833. Va prendre el nom del quartó però en la seua versió en castellà, Santa Eulalia, i no va ser fins al 1916 que s'hi va afegir l'al·lusió al riu que els geògrafs consideraven l'únic de les Illes Balears: Santa Eulalia del Río. El 2014 es va fer oficial el nom de Santa Eulària des Riu.

El municipi

El municipi es va formar a partir del territori i la personalitat jurídica de l'entitat anomenada quartó de Santa Eulària o quartó del Rei. Els quartons de Santa Eulària, de Balansat, de Portmany i de les Salines es varen crear just després de la conquesta cristiana de 1235 a partir de les circumscripcions andalusines de Xarc (o Sharq), Banu Zamid, Portumany i Al-Garb. Un cinquè territori, Alhauet (de l'àrab Al-Hawz), després anomenat el pla de Vila, va ser dividit en quatre parts, que s’assignaren als quartons. Xarc significa, en àrab, est, llevant, orient, i poc després el quartó va prendre el nom de Santa Eulària.

També arran de la conquesta, les dites circumscripcions andalusines varen ser assignades als nobles que la promogueren: Guillem de Montgrí, sagristà de Girona i arquebisbe electe de Tarragona; Nunó Sanç, comte de Rosselló; i Pere de Portugal, infant d'aquell regne.

El quartó de Santa Eulària va pertocar a aquest darrer i a la seua mort el 1256 va passar a l'infant Jaume, fill de Jaume I el Conqueridor, esdevingut rei de Mallorca el 1276. De la resta de quartons, el de Portmany va ser assignat a Nunó Sanç, que el posseí feudalment fins que morí l'any 1241. Aleshores va passar al rei Jaume I i d'immediat va ser comprat per Guillem de Montgrí, que ja era senyor dels quartons de Balansat i de les Salines. Montgrí va morir el 1273 i aquests dos darrers senyorius passaren a l'arquebisbat de Tarragona, mentre que va llegar el quartó de Portmany a l'ardiaca de Sant Fructuós, també de Tarragona.

Així, tres quartes parts d'Eivissa i de Formentera quedaren durant segles sota el domini feudal de l'església de Tarragona, mentre que Santa Eulària es va mantenir sota senyoriu directe dels reis de Mallorca, després dels monarques d'Aragó i, finalment, dels reis d'Espanya. D'aquí que també fos anomenat quartó del Rei. Aquests senyorius feudals varen ser abolits arran de la Constitució de Cadis de 1812 i, com s'ha dit, el 1833 els quartons, molt modificats els seus límits, varen quedar convertits en municipis.

Els pobles o parròquies

El quartó de Santa Eulària o quartó del Rei comptava amb una capella dedicada a santa Eulàlia de Barcelona almenys des de 1243. Aquest petit temple era auxiliar de l'església parroquial de Santa Maria la Major, situada a la vila d'Eivissa. Eclesiàsticament, tota l'illa i  també Formentera varen dependre de l'arquebisbat de Tarragona des de la conquesta de 1235 fins a la creació del bisbat d'Eivissa l'any 1785.

La resta de temples del terme municipal actual són posteriors. L'església de la Mare de Déu de Jesús va ser construïda durant la segona meitat del segle XV en terres del pla de Vila, l'antic Al-Hawz, pertanyents a la jurisdicció reial. Durant la primera meitat del segle XVIII es va aixecar la capella de Sant Joan Baptista, a l'indret anomenat venda de Labritja.

Arran de la creació del bisbat d'Eivissa es crearen les parròquies i es varen fer temples nous dedicats a santa Gertrudis, sant Llorenç i sant Carles. Aquestes esglésies i les preexistents quedaren convertides en capitals de parròquia, sis en total: Santa Eulària, la Mare de Déu de Jesús, Sant Joan, Santa Gertrudis, Sant Llorenç i Sant Carles.

Com a conseqüència de l'esmentada divisió municipal de 1833, les parròquies de Sant Joan i de Sant Llorenç passaren a formar part del municipi de Sant Joan, juntament amb les de Sant Miquel i de Sant Vicent.

El 1977 es va convertir en parròquia l'església des Puig d'en Valls, dedicada a santa Maria Mare de l'Església, edificada el 1967.

Al nucli urbà de Santa Eulària es va aixecar una capella conventual i auxiliar dedicada a la Mare de Déu de Lurdes (1958). I al cim d'un puig proper al poble, existeix una ermita anomenada capella de sa Creu d'en Ribes, del segle XIX. També es construïren temples auxiliars a les urbanitzacions que envolten les platges de Cala Llonga (1972) i des Canar (1985).

Els noms dels pobles o parròquies

Com s'ha dit, el nom del quartó havia set de Santa Eulària o del Rei. El municipi va ser creat amb el nom de Santa Eulalia i va ser convertit en Santa Eulalia del Río l'any 1916. El 2014 aquest nom es va traduir com Santa Eulària des Riu.

Més endavant, també els noms de les altres parròquies del municipi es modificaren de manera que passaren a ser anomenades pel nom del sant o santa titular més el nom del territori on s'havia edificat cada un dels temples (Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Carles de Peralta) o d'un accident geogràfic notable (es Puig d'en Valls) o acurçant-ne molt el nom canònic, com en el cas de la Mare de Déu de Jesús, que va quedar en Jesús.

Entre la gent de l’illa existeix una gran identificació amb la seua parròquia i el seu terme, i tothom sap a quin poble o parròquia pertany. També tenen vigència les divisions territorials menors anomenades vendes. Són àrees delimitades que se circumscriuen als termes parroquials, de manera que cada parròquia conté diverses vendes.

Les vendes

Els noms i extensió d'aquestes vendes ha anat modificant-se al llarg del temps, segons creixia la població. Les vendes actualment vigents de cada parròquia del municipi, excepte es Puig d'en Valls, que no té vendes, són les següents:

Santa Eulària des Riu:

  • venda de s'Església
  • venda des Coloms
  • venda de Cala Llonga
  • venda des Novells
  • venda des Trull d'en Vic
  • venda d'Arabí de Dalt
  • venda d'Arabí de Baix

Jesús:

  • venda de Can Cirer
  • venda de ses Torres
  • venda de sa Marina
  • venda de l'Horta
  • venda de Santa Maria de Dalt
  • venda de Santa Maria de Baix
  • venda de Cala Llonga de Fora
  • venda de Cala Llonga de Dins

Santa Gertrudis de Fruitera:

  • venda des Poble
  • venda de Fruitera
  • venda de Cas Serres
  • venda de Cas Ramons
  • venda de Parada
  • venda de sa Picassa
  • venda des Savions
  • venda de Can Llàtzer
  • venda de Santa Maria

Sant Carles de Peralta:

  • venda de Peralta
  • venda d'Atzaró
  • venda de Morna
  • venda des Figueral

Dins de les vendes hi ha encara unes entitats menors: els llocs o redols, alguns dels quals havien estat vendes antigament. Finalment, existeixen les zones urbanitzades al voltant de platges, com es Canar, es Figueral, Cala Llonga, Cala Pada, s'Argamassa, Cala Llenya o Cala Nova. També les barriades rurals i periurbanes: Can Guasch, Can Sançó, Can Cires, Can Fita, etc.

Els pobles o parròquies compten totes amb serveis públics com centres de salut, escoles, biblioteques, instal·lacions esportives, locals socials per als majors, oficines municipals descentralitzades, etc.